En el marc de la presentació en públic de la comissió d'RS de l'ACCID hem proposat un 'viatge' per diferents aspectes de l'RS de la mà de 13 'guies de turisme' amb experiència i amb la dinamització de F. Xavier Agulló, soci director d'Ètia, Responsabilitat&Diàleg.
La responsabilitat social comença pels valors...
> Lideratge en Valors, Responsabilitat Social i Reputació Empresarial. Antonio Márquez
Però s’ha de saber gestionar...
> Com fer que l’RSE aporti el màxim valor per a l’empresa i per a la societat: normes i Guies. Marc Brundelius
I amb qui té a veure la RSC?
> Rendició de comptes, diàleg amb grups d'interès i assegurament. José Antonio Lavado
Sobre què hem de parlar als grups d’interès?
> Innovació en la materialitat (decreixement, aspectes ling...). Montse Llobet
L’RS és només de l’empresa?
> Les altres responsabilitats: per què parlar de RSA, RSO, RSU... Juanjo Martí
De qui és la ‘responsabilitat’ en últim terme?
> La responsabilitat individual. Jordi Gusi
I les persones dins les organitzacions?
> Les persones dins l’empresa (riscos psicosocials, integració...). Mercè Espinosa
I quan hi ha problemes amb o entre les persones?
> La gestió dels conflictes públics una assignatura pendent de la RSE. Xavier Pastor
Però només parla de persones l’RS?
> Medi ambient i empresa. Daniela Toro
I és una qüestió només interna o ho és també externa?
> Cooperació empreses-ONG. Rosa Alonso
L’RSC és només per a grans empreses???
> Pime i microempresa i l'RSC. Jordi Torrents
Una vegada en una entrevista a una TV local em deien: això de l’RSC ve a ser com fer que totes les empreses siguin com empreses familiars, oi?
> Empresa familiar i RSC. Daniel Ortiz
En altres èpoques quan la gent noble feia un donatiu anava acompanyada d’un trompeter per a què tothom sabés que ho feia. Serveix ser socialment responsable si no es comunica?
> Posar en valor l'RSC. Miquel Vidal
Liderazgo en Valores, Responsabilidad Social y Reputación Empresarial
Antonio Márquez. Consultor en RSE i reputació corporativa
El mundo empresarial está sometido a cambios constantes; a un exceso de información a menudo contradictoria y tendenciosa, donde se confunde la verdad y el propio interés; a pérdida de Valores esenciales para la convivencia, como la confianza, la cooperación o la responsabilidad; y a una banalización e incluso consideración social de contravalores como la codicia y la hipocresía. Como reacción a esta situación muchas empresas han reorientando su filosofía y comportamiento basándolos en la Responsabilidad Social y el liderazgo en Valores.
Los beneficios que estas empresas líderes obtienen en productividad, mejor clima
laboral, o capital reputacional son evidentes. La buena reputación protege frente a posibles crisis, atrae al mejor personal e identifica a nuestras empresas con una serie de Valores que son cada vez más tenidos en cuenta en las relaciones socioeconómicas.
La Responsabilidad Social Empresarial es un una filosofía que invita a las empresas a incorporar una serie de Valores sociales en su gestión diaria.
El consumo, las ONGs, la Administración y otros grupos de interés, no sólo piden una buena calidad de los productos y servicios, sino que exigen más transparencia en los procesos de fabricación, mejores condiciones laborales y un desarrollo en armonía con el medioambiente.
El reto para las empresas es saber adaptarse a lo que la Sociedad reclama: un claro compromiso con los Valores Humanos y líderes con convicciones sólidas, carácter decidido e integridad, para conducirlas de acuerdo con nuestros Valores comunes que nos dan sentido como pueblo y civilización.
Rendició de comptes, diàleg amb grups d'interès i assegurament
José Antonio Lavado, soci director de Bidea Consultores
Us proposo un petit exercici. Suposeu que formeu part de l’equip directiu d’una organització empresarial. Agafeu les vostres agendes i fullegeu el seu contingut de les últimes setmanes. Què apareix: reunions i més reunions, entrevistes, dinars de treball, preparació d’alguna ponència, assistència a actes de tota mena, elaboració d’algun informe (i els que tenim una certa edat també trobem que apareix de tant en tant “anar al metge”).
Bé continuem amb l’anàlisi: quins temes són els que ressonen darrera d’aquest “frenesí” de reunions i més reunions: les vendes que no surten, les compres, la rendibilitat, les despeses de màrqueting, l’eficiència, els productes i serveis, la fidelització de la clientela, el mercat, l’estratègia, la competència, com sortim d’aquesta crisi, la motivació de la gent, etc. Bé, al final el 90% del nostre dia a dia ens el passem fent de bombers amb la mirada posada en el curt termini.
De totes maneres, sort de tota aquesta tasca del dia a dia i tot l’estrès que generem (que hauria de ser una mica menys, per descomptat) perquè aquest treball constant és el que contribueix a generar el que possiblement és el més important per a la nostra supervivència futura: COMPTAR AMB LA CONFIANÇA de TOTHOM QUE TÉ INTERESSOS LEGÍTIMS en la nostra organització.
Doncs bé, molts senyals apunten a què la confiança i la credibilitat de qualsevol empresa al llarg del segle XXI –gran, petita o mitjana- es fonamentarà en gran mesura en aquests tres conceptes que titulen aquesta breu intervenció, i que són l’essència mateixa del model de gestió de RSE:
1. La participació dels grups d’interès. Integrar el grups d’interès en el procés estratègic i operatiu (stakeholder engagement).
2. El compromís previ de transparència i de rendició de comptes (reporting).
3. L’assegurament (assurance) de què ambdues coses les estem fent correctament, desenvolupant els mecanismes interns i externs per:
a. Garantir aquesta participació i donar una resposta equilibrada als grups d’interès amb interessos legítims en l’empresa.
b. Comunicar amb transparència els impactes que es deriven de les nostres actuacions empresarials. (I empresarials es sinònim, lògicament de institucions públiques i organitzacions de la societat civil; però no em toca a mi defensar això avui).
Els exemples i les maneres de fer-ho els deixo per al debat posterior.
Salut.
Innovació en la materialitat
Montserrat Llobet Abizanda. Investigadora en responsabilidad social
La responsabilitat social és quelcom que va lligat al comportament social de tota persona o organització, tant si es tracta d’una empresa, administració pública o entitat no lucrativa. Es podria dir que és equivalent a la cèlebre frase “penso, llavors existeixo” (René Descartes) de tal manera que podríem dir “em comporto, llavors tinc responsabilitats”.
El comportament és l’aspecte bàsic de la responsabilitat social i en aquest sentit cal tenir en compte que un comportament passiu, de silenci, també implica responsabilitat. Per exemple, si una organització amb un problema de malestar laboral fa veure que no hi ha cap problema, no està assumint la seva responsabilitat social. Per això, cal diferenciar quan una organització té una responsabilitat, de quan l’assumeix, doncs la preocupació de la societat es manifesta quan no s’assumeixen les responsabilitats.
Així doncs, podríem dir que es té responsabilitat social sobre els efectes que les organitzacions, amb el seu comportament, generen en la vida de les persones (stakeholders).
Des d’aquest punt de vista, la responsabilitat social és tan àmplia que és comprensible que a través de la materialitat es vulguin identificar els aspectes socials en els que concentrar l’atenció, però això no ha d’implicar la dimissió de la resta de responsabilitats.
De fet, si considerem que la responsabilitat social consisteix a no perjudicar la Qualitat de Vida de les persones en totes les seves dimensions (Escala Territorial, Benestar i Identitat Cultural), amb una acció tant senzilla com facilitar que la majoria del personal que treballa en una organització, pugui viure i consumir dins del mateix barri o població on està situat el centre de treball, aleshores les organitzacions seran sostenibles, per què estaran afavorint la cohesió social i el decreixement, i així serà possible viure millor i alhora preservar els recursos de cara a les futures generacions.
Les altres responsabilitats: per què parlar de RSA, RSO, RSU...
Juanjo Martí, consultor d'RSC i impulsor de Resoldre
Els canvis globals són producte de la societat, entesa com un conjunt de persones estructurades en grups. Al parlar de responsabilitat social no ens podem referir en exclusiva a la corportiva / empresarial, i demanar justificació de les seves actuacions. És com creure que el tipus de terra on creix l'arbre no té a veure amb el fruit que dóna. Les persones que conformen una empresa provenen d'una societat, han cursat en gran majoria estudis a la Universitat d'on han tret un aprenentatge formal i un anomenat "currículum ocult", el mode d'actuar de la universitat i les informacions que els arriben de l'entorn, formen a les persones en el context on desenvolupar la seva posterior activitat professional. Evidentment els governs són, en cas d'eleccions democràtiques, qui marquen les polítiques ciutadanes en favor de la societat, amb deures i obligacions. Més enllà i dins el context social, les organitzacions no governamentals ja compten amb estructures professionals, gent contractada, infraestructura i acció tant local com internacional, la qual cosa no les diferencia a nivell de funcionament d'una empresa: neixen i no tenen per finalitat desaparèixer sino crèixer i mantenir-se. Parlar de responsabilitat social és parlar de comunitat com un fet que integren persones associades / vinculades en diferents estructures, és parlar d'un territori comú, i la creació d'un model cultural dins un ambient.
El repte actual és deixar de forçar la legislació en matèria de RSC com un fet aïllat i incoherent si no es sotmesa a l'anàlisi global de la societat. La clau no abordada com Déu mana és plantejar un marc i un projecte de territori responsable amb societat i entorn natural, amb les conseqüents polítiques educatives que formin a la societat en conjunt, unit a un programa de reflexió i diàleg a curt, mig i llarg termini.
El diàleg social no el fan patronal, sindicats i govern, el fan juntes de veïns i veïnes, i s'ha de promoure a l'educació primària; al futur social. Ara és el moment, on hi ha un canvi, de recurs humà a capital humà.
Responsabilitat individual
Jordi Gusi. Consultor en temes socials i de cooperació internacional.
Ja de fa uns anys es parla molt de la responsabilitat de les organitzacions i de les empreses en el present i en el futur del món i de la societat. Es reclama la seva part de responsabilitat social, mediambiental i internacional. I, efectivament, aquest reclam està tenint els seus fruits: cada vegada més empreses hi donen resposta amb polítiques de responsabilitat corporativa. La responsabilitat sobre l’avenir col·lectiu deixa doncs d’atribuir-se exclusivament als governs i entra en l’àmbit privat. No obstant, es manté la dimensió col·lectiva d’aquesta demanda. S’obvia parlar de responsabilitat individual. En canvi, el veritable motor de transformació de la realitat es troba en cadascuna de les persones que formem aquesta societat. Viure en societat implica poder exercir uns drets i també complir uns deures. Però transformar-la requereix un compromís personal en els afers col·lectius. Així, la suma de moltes voluntats individuals és l’autèntica força que permetrà generar un canvi real en la societat. Es tracta doncs de reivindicar i despertar aquesta dimensió innegable de tota persona que és la seva condició de ciutadà o ciutadana, en la seva plenitud. Es tracta de recordar a cada qui la seva part de responsabilitat en el dia a dia de la construcció i el desenvolupament d’aquesta societat, i en el rumb que pren.
Les persones dins l'empresa
Mercè Espinosa. Directora de MERS.
Un dels actius fonamentals de l’empresa són les persones que hi treballen en la mesura que estan motivades. Tenir sentit de pertinença a una organització no s’aconsegueix si l’empresariat no té en compte a aquest grup d’stakeholders. Diferents reptes tenim en aquest sentit.
Trobem una referència al LLIBRE VERD de la Unió Europea Punt 2.1.1 de la Gestió de RRHH, apartat 28 referent al seguiment i gestió de les baixes com un estalvi per a l’empresa. Lluita contra l’impacte de la sinistralitat en la productivitat. Això ens fa reflexionar.
Les empreses, a Espanya, han començat fa relativament poc a fer accions per la prevenció de la salut del seu personal. No va ser fins l’any 1995, quan es publica la Llei de riscos laborals, quan les empreses comencen tímidament a avaluar els llocs de treball i a invertir en la salut de les persones. Han passat 13 anys i l’empresariat encara té por d’avaluar els riscos psicosocials. Aquest seria un dels reptes importants cara a un futur immediat juntament amb la correcta utilització de la Vigilància de la Salut, 4ª especialitat del contracte que signen obligatòriament les empreses, anant més allà del que marca la llei, com a part implicada amb tots els agents que tenen a veure amb la salut de les persones a l’empresa. La prevenció com una inversió.
Seguint amb el mateix grup d’interès: el capital humà. Cal acompanyar l’empresariat en el camí vers la Igualtat, tant pel que fa al gènere, i en conseqüència a la conciliació, com en la inclusió de persones amb discapacitat al món laboral. Amb prou feines, al nostre país es compleix la LISMI, cal que anem més enllà.
Medi ambient i empresa
Daniela Toro. Membre de l'equip de Responsabilitat Social de DKV Seguros
El mundo está cambiando de manera rápida e impredecible como nunca antes. La realidad es que nos enfrentamos a una economía globalizada y a retos sociales y ambientales que están teniendo una enorme influencia sobre el sector corporativo.
El medio ambiente preocupa a todas las personas, es un tema que está en el aire, en boca de clase política, universidades, empresariado y ciudadanía. Cada vez son menos quienes muestran apatía al cambio climático y sus efectos y ya no hay duda que este tema ha captado la atención de la sociedad mundial como pocos otros temas antes.
Hay que tener en cuenta que el continuo avance tecnológico ha tenido un coste, un coste además muy alto que ya todos estamos empezando a pagar. Los recursos naturales no son ilimitados ni tampoco lo es la capacidad de la tierra de absorber los desechos que este modelo de producción y consumo ha ido generando.
Es por ello que es necesario hacernos conscientes y responsables como ciudadanía pero también como personas trabajadoras y como empresariado de nuestra capacidad de incidir, de abrir camino, de fijar posición, de ejercer nuestra posición de liderazgo para un tema que no sólo es en el beneficio de todo el mundo sino que además es impostergable.
La sostenibilidad supone una oportunidad de mejora para la empresa y un motor de innovación, crecimiento y consolidación, que pasa por tanto por el compromiso corporativo como por el personal de quienes integran la organización.
A pesar de ello es necesario tener en cuenta que la protección del medio ambiente no está reñida con la producción de riqueza. Tan sólo debe hallarse la manera para que el impacto de la misma sobre el ambiente sea menor y para que sea más segura y justa.
Aquellas compañías que logren posicionarse y ser exitosas a largo plazo serán aquellas capaces de aprender y de adaptarse rápidamente, aquellas que puedan comprometerse a los grandes retos económicos, sociales y ambientales y aquellas capaces de obtener soluciones por medio de la creatividad y la innovación.
Posar en valor la Responsabilitat Social
Miquel Vidal. Director de Creating Sustainability Services
En la comunicació de la Responsabilitat Social, per tal que aporti valor, ha d’estar en concordança amb el “triple compte de resultats”: econòmic, mediambiental i social.
Això no requereix una més gran aportació de recursos pressupostaris, sinó més atenció en l’aplicació dels mateixos.
Aquest procés requereix de dues paraules claus : Atenció i intenció.
Una bona comunicació de la RSC contribueix a estimular altres àrees, tant de marketing, com de recursos humans, innovació, etc… i tot ha d’estar en consonància amb la visió directiva vers l’actuació de l’organització.
Per tant la comunicació es converteix, en una eina operativa que impulsa el procés de transformació del govern i la gestió de l’organització.
El repte es assolir una comunicació coherent, on el potencial productiu de l’empresa sigui compatible amb una política que actuï en benefici de l’entorn de la seva activitat que tingui com a eix el respecte per els drets humans, la millora de les relacions amb el personal, el comprimís amb la societat i el respecte pel medi ambient.
Aquest procés de creació de valor, ha d’implicar a tota la empresa i en aquesta tasca de responsabilitat compartida, tindrà com a objectiu fer una anàlisi crítica de la pròpia estructura de l’organització, on amb tota seguretat s’assolirà una millora del funcionament, la comunicació i la implicació de tothom que participa en el procés empresarial.
La marca de la companyia està conformada per les diferents percepcions que provenen de diferents àmbits d’actuacions. Es requereixen grans esforços en la construcció del valor d’una marca i aquests han d’estar orientats a la creació d’una bona relació entre la companyia i les seves parts interessades.
Això posa de manifest un component necessari de confiança: compromís.
I en aquest sentit haurem de definir el valor que s’està creant en les diferents parts interessades mitjançant la nostra activitat. Es per això que la Creació de Valor es un concepte multidimensional.
Empresa familiar i RSE.
Daniel Ortiz i LLargués. Professor del departament de Ciències Socials d’ESADE.
1) Una prèvia: sempre que es parla d’empreses “familiars” em sorgeix el dubte de si realment aquest aspecte (l’estructura de la propietat) és l’aspecte més rellevant per definir la naturalesa de l’organització. Certament una empresa pot ser “familiar”, però també pot ser “gran” o “petita”, o estar “internacionalitzada” o no estar-ho, ser “innovadora” o no ser-ho, etc… I crec que no sempre el caràcter “familiar” és el tret més destacat.
No obstant, si ens centrem en aquest tipus d’empreses…
2) El fundador (i, posteriorment, en menor grau, també la família) és un element clau a l’hora de parlar d’empresa familiar i RSE. El fundador estableix la missió, la visió, els valors i la identitat de l’empresa, i tots aquests aspectes resulten decisius a l’hora de plantejar-se la RSE. Així doncs, el fundador no només condiciona, sinó que gairebé predetermina totalment, les possibilitats de desenvolupar la RSE en una determinada empresa familiar.
3) Sovint es fa la següent associació d’idees: empresa familiar / organització tradicional, conservadora / paternalisme. L’única manera de superar aquest estereotip és a través de: la professionalització de la direcció, la innovació, l’obertura… i, en definitiva, l’impuls de la RSE
4) El gran repte de les empreses familiars amb una llarga història és saber conjugar tradició i modernitat, fidelitat als orígens i globalització, arrelament i cultura innovadora.
5) Una empresa familiar pot arribar a ser exactament igual d’exemplar i modèlica des del punt de vista de la RSE que qualsevol altra companyia
PIME i microempresa i l'RSC.
Jordi Torrents. Director de Reputació Corporativa d'Acceso Group.
Des del moment en que parlem indiferentment de RSC o de RSE es posa de manifest el fet que la gestió responsable és patrimoni tant de les grans corporacions com de la més petita de les empreses. Aquesta dada és rellevant si tenim en compte que el percentatge de petites i mitjanes empreses, dins el conjunt del teixit empresarial, és absolutament majoritari. El cas del nostre país, sense anar més lluny.
Una part, encara molt reduïda, de la petita i mitjana empresa comença a apostar per la RSC perquè és conscient que li pot reportar beneficis: avantatge competitiu; generació de valor per l’empresa; complicitat en l’entorn en el que conviu i amb els seus grups d’interès; oportunitats a l’hora de treballar per a grans corporacions o per l’administració, que comencen a tenir en compte factors de la gestió responsable; etc.
Malauradament, però, la RSC no ha arribat a la petita i mitjana empresa en la mesura que podríem esperar. Calen, i aquest seria al meu entendre el gran repte dels propers anys, polítiques d’acompanyament que han de venir, sobretot, de l’Administració. La petita i mitjana empresa, ja no diguem la microempresa, té recursos limitats i el dia a dia li exigeix molt més que a una empresa gran.
Cal ajudar-les des del punt de vista formatiu, en primer lloc, perquè puguin entendre la RSC com una forma de gestionar que els hi aportarà valor, i cal dotar-les d’eines per gestionar responsablement les seves empreses. Altres aspectes externs afavoriran aquest interès de les PIME (per exemple, l’efecte d’arrossegament que faran les empreses responsables respecte a les que no han implementat polítiques de RSC quan aquestes aconsegueixin avantatge competitiu), però no podem permetre perdre el temps en aquest efecte reactiu. Cal ajudar-les a fer camí i el gran actor ha de ser l’Administració, en la mesura que té recursos a destinar-hi, que pot afavorir-les fiscalment, que pot premiar les bones pràctiques, que pot incentivar i finançar els projectes innovadors, etc.
El gran repte és incorporar a quantes més empreses millor i la gran protagonista ha de ser l’Administració.
Com fer que l’RSE aporti el màxim valor per a l’empresa i per a la societat: Normes i Guies
Marc Brundelius. Consultor en RSC.
La globalización ha aumentado la importancia de guías y normas en áreas de la responsabilidad social de las empresas. Cumplen un rol importante de medir, evaluar y optimizar el impacto social y medioambiental de la empresa frente a stakeholders como los consumidores, empleados o la administración pública.
Controlar de manera coherente éstos múltiples impactos puede resultar difícil y trae consigo el riesgo de que se produzcan malas prácticas. La aplicación de estándares ayuda a prevenir, detectar y responder a tales riesgos.
De ésta manera se crean valores que benefician tanto a la empresa como a la sociedad en general:
- Se evita o disminuye posibles daños sociales y medioambientales.
- Se hace más transparente los procesos y características de productos y servicios.
- Tanto las empresas entre sí como sus stakeholders obtienen un marco de referencia para comparar prácticas de Responsabilidad Social.
- Los estándares sirven para el autodiagnóstico y autocontrol de las empresas.
- Las empresas obtienen mayor credibilidad por que muchas normas se verifican por un proceso de certificación externa.
- Muchas estándares se implementa a través de sistemas de gestión que tienen como objetivo la mejora continua.
La gama de temas que se cubre por las guías y normas es amplia e incluye entre otros el medioambiente, la contribución a la comunidad, asuntos del consumidor, prácticas laborales, los derechos humanos, prácticas operativas justas y el gobierno organizacional.
Como consecuencia se han desarrollado guías como el
Pacto Global de las Naciones Unidas, la
guía para empresas multinacionales de la OCDE, las recomendaciones del
Libro Verde de la Comisión Europea, la guía de
Global Reporting Initiative o la futura guía de Responsabilidad Social
ISO 26000. Ejemplos de normas internacionales son la
SA 8000 o la
AA1000. Al nivel español ejemplos de guías de RSE son
SGE21 de Forética y la guía elaborada por el comité de ética de
AENOR.
La gestió dels conflictes públics una assignatura pendent de la RSEXavier Pastor. Analista de conflictes i politòlegL’anomenada Responsabilitat Social de les Empreses (RSE)
ha empès a aquestes organitzacions amb afany de lucre a participar en l’esfera col·lectiva o pública a partir de distintes accions com una estratègia voluntària d’implicació econòmica i social en la societat i concretament en les diferents comunitats en les quals s’opera i amb capacitat de lideratge sota uns principis acceptats i consensuats de millora social i ambiental.
En aquest sentit, les empreses han decidit assumir els costos derivats dels conflictes que genera la seva acció i mirar de participar en d’altres per mitjà del seu valor afegit, però amb quina finalitat?
És en aquest sentit, que proposem que aquelles empreses que creguin en les oportunitats de la RSE que es dotin de les formules i els instruments, especialment de caràcter estratègic, que facilitin l’acord i el consens de cara endins, però especialment, de cara enfora, amb els diferents actors de la societat, per tal que la seva acció esdevingui coherent, versemblant i real, i tingui la seva correcte repercussió, més enllà dels beneficis que obtindrà, treballant de forma col·laborativa i gestionant els actuals i nous conflictes ocasionats.
En conseqüència, la gestió positiva i/o alternativa de conflictes pot a la pràctica esdevenir un criteri rellevant de la responsabilitat social de les empreses i també d’altres organitzacions, ja que
facilita un sistema organitzat i racional basat en el diàleg, l’entesa, la participació, el compromís en la construcció de processos de solució eficaces, eficients satisfactòries i durables, que a més dels resultats immediats, ofereix fonts d’aprenentatge individual i col·lectiu i fa responsables als responsables d’aquests i d’altres conflictes.
Cooperació empreses-ONGRosa Alonso i Martínez. Gerent de la consultora Alma Social®. Especialista en acció i comunicació social per als tres sectors.Diu la Naomi Klein al seu llibre NOLOGO que les primeres passes donades per les multinacionals en temes de cooperació amb ONG varen marcar els inicis del que avui anomenem Responsabilitat Social.
Aquestes accions de màrqueting social permetien que les “non-profits” poguessin arribar a llocs inhòspits gràcies a l’aprofitament de les xarxes de distribució, alhora que les marques relacionaven la seva imatge amb la imatge d’aquesta no lucrativa, impulsant algun projecte filantròpic.
L’evolució d’aquest sistema de cooperació ha derivat en la professionalització del sistema de creació de sinèrgies. Les organitzacions que cooperen plegades ja s’intercanvien participació intervenint a les preses de decisions estratègiques. Així es crea un sistema d’interrelació propici per ambdues parts sobre l’evolució de les accions socials, culturals i mediambientals. També la identificació i prestigi de les marques per part de la societat, la diferenciació de la competència i la fidelització de les clienteles.
Avui, però, s’està vivint un moment complex. Podríem qualificar d’oligopoli la situació que viu el tercer sector ja que les decisions de diversificació de fonts de finançament que prenen les organitzacions amb més recursos, afecten a les de petit calat. I podríem parlar de tancament de files per part de les empreses que volen, exclusivament, tancar projectes amb grans organitzacions –que quasi sempre són les mateixes, no facilitant la identificació per part del consum i destinant a les petites organitzacions a la supervivència amb fons públics-.
Ens trobem en el moment propici per reactivar l’essència real dels inicis del màrqueting social. De posar les cartes sobre la taula i començar a treballar els temes a fons. Amb estratègies clares. Amb alineacions definides.
Cal que les empreses donin la possibilitat a les petites-grans organitzacions que treballen durament per assumir un projecte, ja que
arribaran a convertir-se sovint en un partner incondicional. Tanmateix, hi ha organitzacions no lucratives que han d’aprendre que diversificar les seves fonts de finançament
passa per cercar aquella empresa amb qui poden treballar plegats creant una relació que va més enllà de la simple acció econòmica.
Etiquetes:
Esdeveniments
