Dues fotos de la sessió amb Miquel Vidal

Sessió sobre "Esdeveniments sostenibles" a càrrec de Miquel Vidal

Benvolguts i benvolgudes membres de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID,

Després d'un període en què l'activitat ha estat molt fluixa, volem reprendre el ritme que havíem tingut d'una sessió mensual. Personalment em disculpo a tots els membres que ja que he tingut un seguit de dificultats que m'han impossibilitat de ser més proactiu. En aquest mateix sentit, aprofito per demanar si hi ha membres que us agradaria formar part de l'equip de coordinació, ja que el Jordi Torrents i el Xavier Agulló, a qui agraeixo la seva implicació i dedicació, per raons professionals van demanar-me de suplir-los.

Hem fet una previsió de possibles continguts a parlar, amb ponents tant de dins com de fora de la comissió, però abans de tancar la programació ens agradaria escoltar les vostres propostes, ja sigui de continguts / ponents com si hi ha algun contingut que vulgueu aportar algú de vosaltres. En parlem el mateix dia de la sessió.

Per a la primera sessió ens ha semblat que seria preferible comptar amb un dels valors de la pròpia comissió:

Dimarts 23 d'octubre
Miquel Vidal: "Esdeveniments sostenibles".
En Miquel és director de Creating i membre de la Comissió. Ens parlarà sobre aspectes de gestió de la sostenibiitat, en el context  dels esdeveniments i congresos com a procés d'integració de la Responsabilitat Social de les Organitzacions. La  nova ISO 20121 que enmarca aquest context de sostenibilitat en els esdeveniments  i congressos.
A més de introducció al marc de "The Natural Step", amb referències de casos concrets com l'Institut Català del Suro, que ha incorporat aquest marc com a eina d'innovació competitiva.


18'30h - 20'00 a l'IDEC-UPF (Balmes / Rosselló)
Aula 12

Si ho creieu convenient podeu portar nous convidats encara que no siguin membres de la Comissió.

CAL INSCRIPCIÓ EN AQUEST FORMULARI

Josep Maria Canyelles
Coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social
Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció ACCID

"El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat" dins la Jornada de l'ACCID a Reus

II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

La Jornada de l'ACCID té la intenció de celebrar-se cada dos anys, coincidint amb els anys en que no hi hagi Congrés

“Gestió empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme”

La Jornada té com a objectiu ser un punt de trobada de professionals i potenciar la divulgació de coneixement en temes tan actuals com la valoració d’empreses, la comptabilitat de gestió i pública, les noves tecnologies, entre d’altres.

A més dels temes de comptabilitat financera, també s'hi abordarà la responsabilitat social, o altres continguts com la comptabilitat de cooperatives i les entitats no lucratives.

Aquesta és la sessió paral·lela que hem preparat des de la Comissió d'RS de l'ACCID:

SESSIÓ 3
El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat
President:  Xavier Cardona (CCJCC)
Coordinadora:  Dolors Setó (URV)
Ponents: Lluís Colomés (Sagessa), Xavier Martínez (Tecnol) i Dolors Setó (URV)

Programa html
Descarregar versió en PDF

Reus 1 de juny de 2012
Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (FEE URV)
Av. Universitat 1, Reus

[ ENTRAR ]

Amb la col·laboració de

La responsabilitat penal de les persones jurídiques i la Responsabilitat Social

Benvolgut
Benvolguda,

Us convoco a la propera sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID amb el següent contingut:

La responsabilitat penal de les persones jurídiques i la Responsabilitat Social 

Dins de l'RSC s’inclou la prevenció de delictes en el si de l’empresa, integrada en el “Codi Ètic” o “Corporate Compliance”. La idea bàsica és que l’empresa ha de compartir amb l’Estat (grup d’ interès) el deure de vigilància i posar tots els mitjans al seu abast per tal d’evitar la comissió de delictes per part dels/de les treballadors/es i directius/ves (grup d’interès). Per aquesta raó, s’ha d’analitzar quins són els riscos penals de la seva activitat (informàtics, econòmics, contra els/les treballadors/es, contra el medi ambient o el territori…), informar i formar les persones que ocupen un lloc de risc sobre el que poden i no poden fer i, establir un canal de comunicació per a que els delictes puguin ser evitats o castigats. Passar per aquest procés no només suposarà per l’empresa un pas més en la coherència de tot el sistema d'RSC, sinó que li evitarà ser penalment responsable.

La reforma del Codi Penal va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010, incorporant entre altres novetats la responsabilitat penal de les persones jurídiques, per la que les societats podran ser declarades responsables dels delictes comesos pels seus administradors/es o qualsevol treballador/a, si no mantenen un sistema d’organització i control preventiu adequat.

Des de MERS RSE SL, i en col·laboració amb el seu partner BUFET IGNACIO FERNÁNDEZ, expert jurídic en l’àrea del Dret Penal econòmic, ens oferiran una petita conferència informativa relativa a aquestes novetats, amb la finalitat de donar a conèixer la casuística contemplada en la legislació penal vigent, incloent la identificació de les persones jurídiques que poden resultar afectades, els delictes tipificats, les sancions penals que poden ser imposades i, finalment, quin és el sistema preventiu necessari per evitar-ho.

Dia: dijous 29 de setembre
Hora: 18'30 a 20'30

Lloc: IDEC-Universitat Pompeu Fabra · Balmes, 132-134 (cantonada Rosselló)
Metro (estació Diagonal: L3, L5).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (estació Provença).
Autobusos: 7, 15, 16, 17, 27, 28, 32, 33, 34, 54, 66.

Si us plau confirmeu en aquest formulari: www.collaboratio.net/forms/accid
o a www.accid.org/agenda.php?id=149

Per altra banda, després de publicar el document PDF amb les fitxes dels membres de la comissió que han volgut exposar-hi la seva activitat professional, alguns ens heu demanat poder incorporar-vos-hi o poder modificar dades. Per això, hem previst que al setembre tornarem a actualitzar-lo. Aquells que us hi vulgueu incorporar teniu un mes per a fer-ho. Així mateix, els que vulgueu modificar dades també heu de tornar a introduir-lo de nou. L'enllaç del formulari és el mateix. El trobareu a l'espai de la intranet.

Aprofito per agrair al Xavier Agulló el seu esforç per a tirar endavant aquesta iniciativa que ens beneficia a tots i totes!

Josep Maria Canyelles
Coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social

Persones expertes en Responsabilitat Social

Dels gairebé 10.000 socis de l'ACCID, uns 60 formen part de la Comissió de Responsabilitat Social, entre els quals consultors, acadèmics o tècnics d'empresa (practitioners). Això vol dir que molts del professionals independents de l'RSE a Catalunya es troben en aquest grup de treball.

Hem elaborat una llista dels membres de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID que tenen activitat professional i que han volgut descriure-la en una fitxa, per tal de disposar de la informació actualitzada de quina és l'activitat professional que estem portant a terme relacionada amb l'RS.

Volem posar a aquest document a disposició de tots aquells agents externs que vulguin conèixer quins experts hi ha a Catalunya sobre RSE. És una informació que no està recollida enlloc, i per tant, nosaltres podem apotar-ne una part, els que formen part de l'ACCID.

Trobareu el document "Dades professionals dels membres de les comissions" al web de l'ACCID: http://www.accid.org/comissio.php?id=9&sec=2

Va tenir lloc la sessió sobre ISO 26000

Aquest dijous passat, l'expert Xavier Agulló, membre de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID, va fer una sessió sobre la ISO 26000, un cop transcorregut mig any des de la seva aprovació.

Aquesta trobada va acollir un total de 20 persones, disset membres de la Comissió i tres persones d'empreses que van voler-nos-hi acompanyar.

Cal agrair al director d'Ètia i promotor de BlogResponsable la seva claredat expositiva i la voluntat de compartir el seu coneixement expert en normes com la SGE21 i la ISO 26000 amb la resta de membres del grup.

Prèviament, Josep Maria Canyelles va presentar breument el Marketplace que tindrà lloc el dia 11-11-11 organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Caixa. I Albert Huerta va fer una altra breu presentació del programa tRanSparÈncia, del Consell de Cambres de Comerç, la Generalitat i el GRI.

Vam emplaçar-nos per a la propera sessió mensual que tindrà lloc el dijous 29 de setembre a les 18'30 a la seu de l'IDEC. El tema central serà sobre les conseqüències en RSE del nou codi penal que afecta les empreses.

Mig any després de l'ISO 26000 de Responsabilitat Social

El dijous 21 de juliol farem una sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID amb el següent contingut:

Mig any després de l'ISO 26000 de Responsabilitat Social

L'expert Xavier Agulló, director d'Ètia i BlogResponsable, mostrarà què ha aportat l'aparició d'aquesta Guia internacional, i donarà la seva visió sobre com es relaciona amb les altres iniciatives i normes existents.

Segur que el debat donarà per molt! Començarem puntualment a les 18'30 informant breument dels següents projectes:

a) tRanSparÈncia (Consell de Cambres), a càrrec d'Oriol Tarrats

b) Congrés Europeu del Voluntariat / 1r Marketplace de Catalunya, a càrrec de Josep Maria Canyelles

Hora: 18'30
Lloc: IDEC Universitat Pompeu Fabra (C. Balmes / Rosselló)

Aquesta sessió és oberta també a persones que no siguin membres de la Comissió

Si us plau confirmeu a aquest correu.

Propera sessió, amb Jil van Eile: "Teaming, acció social entre tots i des de baix cap a dalt"

Per a la primera sessió de l'any ens ha semblat que seria molt interessant per a tothom conèixer el promotor del Teaming, Jil van Eyle. En aquest cas la sessió serà a 2/4 de 7 del vespre:

24 de febrer

Jil van Eile: "Teaming, acció social entre tots i des de baix cap a dalt"

18'30h a l'aula 507 de l'IDEC-UPF (Balmes / Rosselló)

Tantes vegades hem pensat en donar un cop de mà, tantes vegades hem volgut posar el 

nostre granet de sorra per fer que el món sigui un lloc millor en el que viure... Però sembla 

que mai trobem temps, el moment o el mode de fer-ho.

Teaming neix sota la idea de que la unió fa la força i proposa sumar les nostres ganes de 

donar un cop de mà d’un mètode molt senzill: sumar microdonacions d’1euro per persona.

• La sessió acabarà a les 20'00 i en el tram final aprofitarem per a intercanviar punts de vista i fer comentaris d’actualitat (ISO26000, RS10...)
• Si ho creieu convenient podeu portar nous convidats encara que no siguin membres de la Comissió.
• Us prego que confirmeu la vostra participació a la sessió al Jordi Torrents: jorditorrents2006@gmail.com
• A la propera sessió (març), es presentarà el manual  de “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès”

Aquesta sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID té caràcter obert per a tothom que hi vulgui assistir, però cal confirmar la participació.

Sessió sobre Gestió integral de Riscos i RSE. L'experiència del Banc de Sang i Teixits

Aquesta sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID té caràcter obert per a tothom que hi vulgui assistir, però cal confirmar la participació.


Conferència
Gestió Integral de Riscos i RSE. L’experiència del Banc de Sang i Teixits aplicable a altres empreses

Dia 18 de febrer, a les 19'30h.

Ponents:

Carles Metje. Conseller de SOSTENIBILITAT, S.L. i membre de la Comissió d'RS de l’ACCID.
Isabel López. Adjunta a Direcció Gerència del BANC DE SANG I TEIXITS.
Anna Serra. Responsable de la Gestió de Riscos del BANC DE SANG I TEIXITS.

Presentació i moderador del col·loqui:

Josep Maria Canyelles. Coordinador de la Comissió d'RS de l’ACCID.

Lloc: IDEC – Universitat Pompeu Fabra
Carrer Balmes, 132. Sala 306 (Barcelona)
Ferrocarrils: Provença
Metro: Diagonal
Confirmar a: jorditorrents2006@gmail.com

II Jornades universitàries d'anàlisi jurídica de l'RSE

Les "I Jornades Universitàries internacionals d'anàlisi jurídica de la responsabilitat social empresarial" van posar de manifest que l'RSE és objecte d'un important debat en diversos fòrums per les implicacions que pot tenir per al desenvolupament econòmic i social de forma sostenible.

En aquestes Jornades es pretén aprofundir en determinats aspectes aplicats de les polítiques de l'RSE tant en l'àmbit públic com privat (medi ambient, inversió socialment responsable, ètica fiscal, subcontractació.


22 i 23 octubre 2009
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Dret (Aula Magna)

Programa

El catedràtic Xavier Pons reflexiona sobre la governança mundial amb la comissió d'RS

Aquest matí ha tingut lloc a la seu de l'IDEC-UPF la sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID amb la ponència del catedràtic de la Universitat de Barcelona Xavier Pons.

L'audiència, integrada per quinze membres de la Comissió, ha pogut debatre amb el professor sobre les diferents perspectives i àrees d'interès de cadascú. Cal dir -i així ho ha fet notar Xavier Pons- que té un gran interès un grup de treball tan divers com el de la comissió integrat simultàniament per professionals, acadèmics i practitioners, i alhora amb procedències diverses tant del camp social, laboral, ambiental, comptable, i un llarg etcètera. Aquesta riquesa del grup facilita un gran espai de creativitat i intercanvi de punts de vista.

Al final de la sessió s'han debatut algunes propostes d'acció de la Comissió per al present curs acadèmic. La comissió té previst portar a terme una sessió mensualment a la qual es convida algun expert de fora del grup o bé de la mateixa comissió per tal que desenvolupi un tema en la seva àrea de coneixement i experiència.

Sessió sobre Empreses transnacionals i dret internacional

La Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID (www.accid.cat) obre el curs amb una sessió sobre 'Empreses transnacionals i dret internacional' en la qual es tractaran temes com ara com afecten els convenis internacionals l’activitat empresarial, la relació entre les empreses i les Nacions Unides, reptes de governança, etc.

Prof. Dr. Xavier Pons i Ràfols
Catedràtic de Dret Internacional Públic Universitat de Barcelona

Vicepresident 1r de l'Associació per a les Nacions Unides

Tema: Empreses transnacionals i dret internacional
Durada: 8'30 a 10'30

Lloc: Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la UPF (Balmes, 132-134 cant. Rosselló)

Amb la col·laboració de l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE)

L'assistència a aquesta sessió és oberta però cal confirmar al secretari de la comissió Jordi Torrents.

Josep Maria Canyelles
Coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social

Canyelles debat la seva Memòria davant la Comissió

Aquest divendres dia 5 de desembre ha tingut lloc la sessió mensual de la Comissió de Responsabilitat Social de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció. En aquesta ocasió, tal com vam avançar, el tema ha estat Té sentit una Memòria d’RSE en un model unipersonal?

Josep Maria Canyelles hi ha aportat les seves reflexions sobre la qüestió i les persones presents han debatut sobre quin enfocament correspon i quins indicadors cal focalitzar. Cal dir que Canyelles va fer pública fa poc la seva memòria com a Responsabilitat Global. En primer lloc ha mostrat la Memòria d'Activitats 2007, en un document ppt, i posteriorment la Memòria RSE GRI-G3 en un pdf.

Canyelles no nega que el seu objectiu és que la gent es miri la memòria d'actuacions, que ja inclou algunes dades d'RSE. La memòria GRI serà solament per a curiosos o experts, o parts interessades molt específiques.

Canyelles ha explicat el sentit que pren aquesta memòria per a la seva tasca professional, i ha destacat que el fet que fins ara ha estat en període de comentaris. De fet, tant l'absència de grups d'interès rellevants com el fet de ser la primera memòria ha comportat que la memòria s'hagi elaborat amb poca constrastació. És per això que va voler compartir-la amb altres professionals, igual que en aquesta mateixa sessió, per tal de trobar la millor manera de treballar els indicadors i fer possible que altra gent s'hi afegeixi.

Entre els presents han destacat precisament l'oportunitat que podia suposar de cara a un procés de benchmarking. I l'autor ha destacat que la seva orientació, com la dels presents, és a fer xarxa amb altres professionals, de manera que la transparència era un actiu per a facilitar-ho.

També s'ha destacat el valor que podia tenir per a un mateix, és a dir, per a millorar la pròpia gestió i per a objectivar certs objectius amb indicadors. Canyelles ha explicat que ara pot dir a un acompanyant que "no puc córrer més, no sols per convicció sinó perquè m'he obligat a fer públiques les multes rebudes", i això reforça clarament les actituds fent-les més coherents.

Preguntat sobre el nivell del GRI a què es correspon, l'autor ha manifestat que no ho havia contrastat i que no pretenia fer-ho. Primera perquè no suposaria res rellevant, però també perquè hi ha indicadors contra els quals s'aporta informació però sense la profunditat que se li demanaria a una organització, de manera que no pretendria establir una comparació.

Davant la pregunta de com pretenia comunicar-ho, Canyelles ha manifestat que no aquesta no era un objectiu. De fet, es va enviar per mitjà del darrer newsletter, per tant ha arribat a tots els partprenents, però no més enllà. No podem ser pretensiosos davant un primer exercici. Potser l'any vinent sortirà amb una major qualitat que pot permetre divulgar-la a un major nivell i que pugui servir d'exemple a altres professionals.

Una de les recomanacions fetes a l'autor ha estat en el sentit que no calia seguir tant l'índex del GRI i seria millor fer-la de manera més lliure. Canyelles ha manifestat que inicialment va fer-la seguint estrictament l'esquema GRI -cosa que mai aconsellaria a una empresa- per una qüestió de practicitat i de millorar la base sobre la qual poder debatre amb altres professionals sobre com enfocar o modificar cada indicador. Posteriorment a la contrastació amb un altre professional ja li va donar un caràcter més 'literari', però sense que fos un document lliure. No obstant, segurament, de cara al proper exercici és possible que faci un enfocament més lliure.

En aquest mateix sentit, es considera que per a un autònom sense persones contractes seria millor no parlar de la dimensió laboral i focalitzar en canvi una dimensió de treball en xarxa.

Finalment, Canyelles ha expressat que "no crec que l'aspiració sigui que tots els professionals facin una memòria d'RSE. Però sí que seria òptim que els professionals gestionessin la seva RSE. I cadascú sabrà quins valors hi vol posar. Estic segur que per a molts, la transparència serà un element rellevant i avui dia tenim la sort dels blocs. Ara qui entengui que la transparència és el twitter ja podem plegar! Poc m'importa el que fa un company a les 10:36 d'un dia qualsevol. Però sí que em pot interessar saber com el valora la clientela, amb qui fa xarxa, quina estratègia posa en joc, si té multes o conflictes per motius poc ètics. Tot això pot ajudar a determinar els interessos per a col·laborar-hi o no".

Presentació llibre RSC a Reus

L’ACCID té el plaer de convidar-vos a la conferència-presentació

Responsabilitat Social Corporativa: com desenvolupar-se sosteniblement?

que tindrà lloc el proper dimarts 30 de setembre a les 18:00 hores a la Cambra de Comerç de Reus (C/ Boule, 6 · Reus), i anirà a càrrec de Vicenç Veses, Director de Projectes de Desenvolupament Immobiliari a Port Aventura, S.A. i coautor del llibre.

L’acte també comptarà amb la presència de Teresa Tuset, Presidenta de la Comissió d’Ensenyaments de la Cambra de Comerç de Reus i de Ma Victoria Sánchez, Professora de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de l’ACCID.

Realitzar reserva

Nota: TOTS ELS SOCIS DE L’ACCID QUE ASSISTEIXIN A L’ACTE I ELS NOUS SOCIS, REBRAN GRATUÏTAMENT UN EXEMPLAR DEL NÚM. 7 DEL MONOGRÀFIC DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA, EDITAT PER L’ACCID (PVP: 18,95 EUR.).

La Responsabilitat Social de les Universitats Públiques

Les universitats públiques de tot el món han rebut crítiques per considerar que han abandonat la seva missió fonamental de cerca del coneixement per obeir als interessos comercials. No és estrany que el món universitari, i en general des del sector públic, s’hagi defugit utilitzar el terme responsabilitat social, provinent del sector mercantil, i es senti més còmode parlant de compromís social.

Arran de la vaga del 6 de març i de les accions de protesta davant la trobada (del 26 al 29 de març de 2008 a la Universitat de Barcelona) de més de 350 rectors de les principals universitats europees per parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior, aquestes crítiques han arribat als mitjans de comunicació massius de Catalunya. Per altra banda, durant el mes d'abril de 2008, diferents escoles de negocis privades s'han adherit als Principis per a una Educació en Gestió Responsable proposats per L'Organització de Nacions Unides dins de la Iniciativa del Pacte Mundial.

Pel que fa al compromís social, es pot dir que és quelcom més que parlar de responsabilitat social, doncs implica que abans d’assumir les responsabilitats l’organització compromesa ha declarat o comunicat que posarà tot el seu esforç, coneixement i capacitat per assolir els objectius socials amb els que es compromet. La Declaració de Glion -La universitat del mil·lenni-[1], diu que les contribucions de la universitat a la societat formen part d’un acord social no escrit i que la universitat té una responsabilitat social i una obligació pública, diferenciant d’aquesta manera una i altra cosa.

El fet que la finalitat de les administracions públiques sigui la de defensar els interessos generals, que no escullin el seu camp d’actuació sinó que vingui marcat per les necessitats socials i que el seu objectiu no sigui l’obtenció de beneficis econòmics, segons en Joan Subirats[2], fa que es doni per suposat que aquestes són socialment responsables i que, per tant, estan compromeses amb la societat per millorar les condicions de vida de la ciutadania.

En Josep Ferrer, ex-rector de la UPC, diu que el compromís i la responsabilitat social de les universitats públiques és el d’aportar benestar social i econòmic al conjunt de la societat, des del seu camp d’actuació que és la docència i la recerca. Però, com es tradueix a la pràctica tot això?

Si considerem que la responsabilitat social de tota organització es centra en la Qualitat de Vida de totes les persones que hi interaccionen, o que estan afectades pel desenvolupament de les seves activitats, aleshores podem dir que les universitats són responsables de la Qualitat de Vida[3] de les persones que hi treballen, de l’alumnat, dels proveïdors i del seu entorn social.

Dels dos aspectes bàsics de la Qualitat de vida, la salut física i l’autonomia[4], aquest últim és el que pren més rellevància doncs la missió de les universitats és socialitzar el coneixement[5] per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. És a dir, l’esperit crític de les persones que formen la comunitat universitària no és possible sense autonomia per què una cosa i altra estan intrínsecament lligades.

Autonomia ---> esperit crític ---> socialització del coneixement

Dit d’una altra manera, la socialització del coneixement requereix esperit crític per què sense visió crítica s’exclouen una sèrie de plantejaments que dificulten l’avenç del coneixement. Per altra banda, l’esperit crític és d’entrada un aspecte individual que és impossible desenvolupar sense autonomia.

L’avantatge del mètode pedagògic que promou Bolonya, de cara a fer possible l’Espai Europeu d’Educació Superior, en principi està encaminat a desenvolupar l’autonomia de l’alumnat, però es converteix en un inconvenient degut a l’escàs finançament per a la seva implantació.

Aquesta escassetat de finançament es manifesta en quatre sentits:
1) Necessitat de recursos econòmics per formar al professorat en les eines pedagògiques que requereix el Pla de Bolonya.
2) Necessitat de més PDI en condicions laborals dignes[6] per atendre l’avaluació continuada, i donar valor a l’aprenentatge que sorgeix de la deliberació i correcció dels exercicis.
3) La impossibilitat de combinar treball i estudis per la necessitat de dedicació exclusiva a la carrera. Això podria tenir solució si el professorat apliqués les eines pedagògiques de manera adient, doncs l’alumnat es queixa amb raó que s’exigeix molt treball que els aporta poc coneixement i que el treball en grup no és treball en equip[7]. En aquest sentit el mètode pedagògic de la UOC podria ser un referent.
4) La inadequació de les instal·lacions (aules amb taules fixes, no existeixen espais de reunió per a la deliberació i el treball en equip amb TIC) dificulta la implantació de les eines pedagògiques.

En resum es pot dir que les universitats estan massificades i no disposen d’espais ni eines per al diàleg, la qual cosa genera una situació d’aïllament entre els membres de la comunitat universitària, normalment fruit de l’excessiva mida dels grups de classe i de l’organització del treball, a més quan sorgeixen conflictes, els òrgans institucionals dificulten de manera expressa la comunicació entre les persones afectades[8].
Les mateixes classes no estan pensades per deliberar sobre els problemes de la societat i les solucions que cada disciplina hi pot aportar, sinó per a transmetre coneixements, avaluar-los i aconseguir una titulació.

Així la deliberació, aspecte bàsic en el bon funcionament de la universitat i la garantia per avançar en el coneixement i la seva socialització, es converteix en la gran mancança.
Per una banda, els Claustres deleguen totes les seves responsabilitats en l’equip directiu i això genera que molt sovint costi trobar persones que vulguin formar part d’aquest equip, doncs no sempre compensa la dedicació i responsabilitat que implica, i les persones que ocupen càrrecs sovint se senten soles i s’autoexigeixen més del compte. En la majoria de casos, l’autoexigència excessiva de la direcció ve motivada pel desconeixement i manca d’experiència en l’ús de les eines deliberatives.

Per l’altra el sistema educatiu, del que forma part la Universitat, no ens aporta tot allò que podria per desenvolupar-nos com a persones i professionals amb totes les nostres capacitats, solament ens dóna títols que se suposa ens han de permetre guanyar-nos millor la vida.
La clau de la solució a tot això està en el model de gestió de la Universitat Pública. L’actual model és burocràtic, però amb mecanismes de democràcia representativa que es mantenen com a drets adquirits del personal funcionari.

Amb el procés de Bolonya i la manera com s’està conformant l’EEES, s’està passant del model burocràtic al gerencial que ens porta a la mercantilització de la Universitat i que implica la pèrdua dels pocs mecanismes democràtics de què disposa, doncs les empreses mercantils es caracteritzen per l’obediència a l’autoritat marcada per la jerarquia.

Per tal de disposar d’una Universitat Pública de qualitat i al servei de tota la societat, el model de gestió de referència és el relacional, que implica la participació democràtica deliberativa de tota la comunitat universitària i les responsabilitats compartides de tal manera que les direccions es converteixen en coordinacions. És a dir, en el model de gestió realcional, els càrrecs directius de les universitats en converteixen en emprenedors-mediadors de xarxes interactives[9].

La democràcia deliberativa a la comunitat universitària solament es pot fer realitat si el “pensament complex”[10] s’incorpora a la docència per tal que la democràcia passi de l’estatus de dret al d’actitud del dia a dia. Solament s’exercita la democràcia quan la comunitat universitària “es trenca la closca” per superar les dificultats i resoldre els problemes, per escoltar l’opinió dels altres i argumentar les pròpies opinions.

Per al professorat estable és una posició més incòmoda que la democràcia representativa, doncs d’entrada requereix l’esforç mental del canvi de “xip” i de la dedicació a formar-se en les eines pedagògiques del pensament complex. Ara bé, és l’única posició que garanteix la supervivència de les universitats públiques, doncs la democràcia de les universitats està en mans del personal funcionari i quan els drets democràtics no s’utilitzen és fàcil que es qüestioni la necessitat de la seva existència i que acabin desapareixent.

En aquests moments la participació en les eleccions de les comunitats universitàries és minoritària fins al punt que la democràcia representativa es pot considerar innecessària. Sense democràcia deliberativa la democràcia representativa està morta per què l’important de la democràcia no és el resultat de quines persones acaben representant a la comunitat universitària, sinó el procés deliberatiu en el que tothom es pot expressar de manera autònoma, pot ser escoltat i rebatut.

[1] Del 13 al 17 de maig de 1998, es van reunir a Glion (Suissa), deu europeus i deu americans d’universitats europees i americanes que després de debatre el paper de la universitat a l’actualitat, van delegar en H.T. Franco Rhodes, president honorari de la universitat de Cornell, la redacció de la Declaració de Glion.
[2] Comentaris extrets de la seva ponència el dia 19 de maig de 2006, al Pati Maning de Barcelona, durant la presentació del projecte RESSORT: Empreses Territoris, treballant junts per la responsabilitat social.
[3] Alguacil, Julio (2000). Calidad de vida y praxis urbana: nuevas iniciativas de gestión ciudadana en la periferia social de Madrid. Madrid, CIS / Siglo XXI.
[4] Doyal, Len i Gough, Ian (1994). Teoría de las necesidades humanas. Madrid, Icaria/FUHEM.
[5] Carbonell, Eudald (2007). El naixement d’una nova consciència. Badalona, Ara llibres.
[6] Assemblea contra la Precarietat de la UAB.
[7] Llobet Abizanda, Montserrat i Monterde Mulet, Laia (2006). La percepció de l’alumnat respecte la seva formació a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Estudi encarregat pel Deganat de la Facultat de cara a valorar la implantació del procés de Bolonya.
[8] A l’Assemblea contra la Precarietat de la UAB no se li ha facilitat la informació necessària per posar-se en contacte amb tots els afectats de la comunitat universitària, i els mateixos sindicats també s’han queixat de no disposar de tota la informació que legalment han de rebre.
[9] Ramió, C.; Mas, J.; Santolaria; J. (1999): L’impacte de les Noves Tecnologies de la Informació sobre les Models de Gestió Pública Emergents: La Gestió Orientada als Clients i la Gestió Orientada las Ciutadans". En Salvador (ed.). Catalunya Davant la Societat de la Informació: Nous Actors i Noves Polítiques, Editorial Mediterrània, Barcelona.
[10] Concepte desenvolupat per Rosa Maria Pujol, Investigadora del Departament de Didàctica de la Ciències de la UAB, autora del llibre “L’Educació Cívica a l’Escola”, assessora de l’Institut Nacional del Consumidor, Coordinadora del Seminari Permanent d’Educació del Consumidor, amb el suport de l’Institut Català del Consum i el Moviment de Mestres Rosa Sensat.